Un espai per aturar-te, escoltar-te i donar lloc a allò que sents. Amb la paraula, el cos, la respiració i la creativitat.
Demana hora Com treballo

T’acompanyo en aquells moments de la vida que, per circumstàncies pròpies o externes, ens sentim perduts, desbordats o bloquejats.
Posar paraules al que ens passa ens ajuda a entendre millor què estem vivint. Però no tot passa per comprendre. També necessitem donar espai a les emocions i trobar altres maneres d’expressar i atendre allò que sentim.
Per això, a més de parlar, incorporem el cos, la respiració, el moviment i l’expressió artística.
És un espai de trobada, segur i sense judici, per aturar-te i mirar amb calma allò que estàs vivint. No es tracta de donar-te respostes ni de dir-te què has de fer, sinó de caminar al teu costat mentre trobes les teves.
Des d’una mirada humanista, el procés no passa només pel cap: el cos, la respiració i la creativitat també ens parlen. Per això cada sessió combina la conversa amb propostes senzilles que t’ajuden a sentir, deixar anar i tornar a tu.
Ha mort una persona que estimes i, mentre el món continua, sents que la teva vida s’ha aturat. Potser el dolor et desborda, potser sents un buit, o potser no sents res i això també et desconcerta.
Hi trobaràs un espai segur per parlar de la mort, de la vida i de l’amor, i també per expressar el dolor amb el cos, la respiració i la creativitat quan les paraules no arriben.
Estàs vivint una experiència traumàtica o encara notes els efectes d’una situació que vas viure fa temps: una malaltia, un accident o un canvi sobtat en les teves circumstàncies.
Al teu ritme, podem anar distingint les respostes que aquella experiència ha deixat en tu de qui ets. Això pot ajudar-te a sentir més seguretat en el teu cos i a tornar a estar amb tu amb confiança i afecte.
Una separació, un canvi de feina, una mudança, una maternitat o una etapa que es tanca t’ha deixat sense terra. Costa saber què sents i què necessites.
Hi trobaràs un lloc per aturar-te, posar paraules a allò que s’està movent i entendre què ha deixat de tenir sentit i quines necessitats van apareixent.
Et jutges amb duresa, t’exigeixes més del que pots donar o et sembla que mai no arribes. Et costa permetre’t ser com ets.
Hi trobaràs eines per revisar el teu diàleg intern i construir una relació amb tu més amable i de confiança.
Et costa dir què necessites, dius que sí quan voldries dir que no, o repeteixes els mateixos patrons amb la parella, la família o la feina.
Hi trobaràs recursos per reconèixer les teves necessitats, comunicar-les amb més claredat i entendre com et vincules amb els altres.

Mai hi ha pressa ni obligació de fer res que no vulguis.

Una mica de psicologia del dol, de les emocions i del cos. Entendre què ens passa no treu el dolor, però sovint ens fa sentir menys sols i ens dona permís per viure-ho a la nostra manera.
El dol és la resposta natural a la pèrdua d’algú o d’alguna cosa que estimem. No és una malaltia ni un problema a resoldre: és un procés que afecta el cos, les emocions, els pensaments, les relacions i, sovint, el sentit que donem a la vida.
Durant anys es va parlar de fases ordenades, però avui sabem que el dol no segueix un ordre fix. Hi ha dies de calma i dies en què el dolor torna amb força, i les dues coses formen part del procés.
El model del procés dual descriu com oscil·lem entre mirar la pèrdua (el record, la tristesa, l’enyor) i mirar la vida que continua (rutines, projectes, nous rols). Aquest moviment és sa i necessari.
Fer el dol no vol dir oblidar. Moltes persones troben maneres noves de mantenir el vincle amb qui ha mort: rituals, records, converses interiors. El vincle es transforma, no desapareix.
Acceptar la realitat de la pèrdua, permetre’s sentir el dolor, adaptar-se a un món on aquella persona ja no hi és i trobar-li un lloc dins teu que et permeti seguir vivint.
No cal esperar a estar malament del tot. Demanar suport és una manera de cuidar-te.
Imagina una capsa amb una pilota a dins i, en un costat, un botó del dolor. Al principi la pilota és enorme: es mou i toca el botó gairebé tota l’estona. El dolor és constant.
Amb el temps la pilota no desapareix, però la vida que l’envolta es fa més gran. Toca el botó menys sovint. Quan ho fa, pot fer tant mal com el primer dia, i és normal. No vol dir que tornis enrere.

Mite“El temps ho cura tot.”
RealitatEl temps ajuda, però el que acompanya de debò és el que fem amb aquest temps: donar espai al dolor, expressar-lo i sentir-nos acompanyats.
Mite“Has de ser fort.”
RealitatMostrar vulnerabilitat no és debilitat. Contenir les emocions per aguantar sol allargar el dolor i aïllar-nos.
Mite“Al cap d’un any ja hauria d’estar superat.”
RealitatNo hi ha calendari del dol. Aniversaris, festes o un perfum poden remoure molt, fins i tot anys després.
Mite“Si no plores, no ho estàs vivint.”
RealitatCada persona fa el dol a la seva manera: plorant, en silenci, fent coses, parlant o creant. No hi ha una forma correcta.
Mite“Cal passar pàgina.”
RealitatNo es tracta d’oblidar sinó d’integrar. La persona que estimes pot continuar sent part de la teva història.
Algunes pèrdues no tenen el reconeixement que mereixen, i això fa que es visquin en soledat. Posar-los nom ja és una manera de cuidar-los.
Quan una persona estimada té una malaltia greu, el dol comença abans de la mort. Hi conviuen l’esperança, el cansament, la tristesa i, a vegades, la culpa per desitjar que s’acabi el patiment.
Una exparella, una amistat, una mascota, una persona amb qui la relació era difícil, una interrupció de l’embaràs. Quan l’entorn no valida la pèrdua, el dolor es viu amagat.
La mort d’un fill o filla durant l’embaràs o poc després de néixer és un dol profund i sovint silenciat. Necessita un espai on aquest fill tingui nom i lloc.
Viuen el dol a estones: poden jugar i al cap de poc plorar. Necessiten veritat adaptada a l’edat, rutines i adults disponibles que els deixin preguntar.
Les experiències difícils no queden només a la memòria: també es guarden al cos. Les notem com un nus a l’estómac, una pressió al pit, una respiració curta o una sensació d’alerta permanent.
Quan una situació ens desborda, el sistema nerviós pot sortir del que s’anomena la finestra de tolerància: cap a la hiperactivació (ansietat, inquietud, irritabilitat) o cap a la hipoactivació (desconnexió, apatia, sensació de no sentir res).
La respiració, el moviment conscient i l’atenció a les sensacions ajuden a tornar a aquesta finestra, on és possible sentir sense desbordar-se. Per això el treball corporal és una part essencial del procés.

Cap emoció és bona o dolenta. Cadascuna ens porta informació sobre què ens passa i què necessitem. En el dol solen aparèixer barrejades i canviants.

Ens diu que hem perdut alguna cosa important.
NecessitaTemps, recolliment i consol.
Assenyala injustícia o un límit travessat.
NecessitaSer escoltada i trobar una sortida segura.
Ens alerta davant la incertesa.
NecessitaSeguretat, informació i companyia.
Apareix quan pensem que hauríem pogut fer alguna cosa diferent.
NecessitaMirar-ho amb amabilitat i, a vegades, perdonar-se.
És l’altra cara de l’amor.
NecessitaUn lloc on expressar el vincle: rituals, records, paraules.
Combino la conversa amb propostes que impliquen el cos i la creativitat, perquè entendre racionalment què ens passa no sempre és suficient per alleujar-ho.

Explorem què hi ha al fons d’allò que et preocupa i quins pensaments influeixen en com interpretes el que vius, per guanyar claredat i llibertat per decidir.

Moviment, respiració, visualització i expressió artística per donar sortida al dolor i fer visible el que no podem dir amb paraules. No cal cap habilitat artística.

T’emportes a casa pràctiques breus de moviment, respiració i meditació que t’acompanyen entre sessions.

Des del vincle amb tu, és més fàcil afrontar els canvis, saber què necessites i demanar suport als altres.
Cada sessió és diferent i s’adapta a com arribes aquell dia.
La meva manera de treballar integra diferents enfocaments que comparteixen una idea: la persona té dins seu els recursos per créixer i sanar, i el paper de qui acompanya és crear les condicions perquè puguin aparèixer.
Parteix de l’acceptació incondicional, l’empatia i l’autenticitat. No et miro des d’un diagnòstic, sinó com una persona completa, amb la teva història i el teu propi ritme.
Posa l’atenció en l’aquí i l’ara: què sents, què notes al cos, què necessites en aquest moment. Prendre consciència és el primer pas per poder fer-hi alguna cosa diferent.
Vint-i-un anys de ioga i meditació m’han ensenyat que cos, ment i emoció són inseparables. Treballem amb la respiració i el moviment per regular el sistema nerviós.
El color, la forma, l’escriptura o la fotografia són un llenguatge simbòlic que arriba on les paraules no arriben. No es tracta de fer res bonic, sinó de donar forma al que sents.
Aprendre a tractar-nos amb la mateixa amabilitat que oferiríem a algú estimat. És una de les eines més poderoses per sostenir el dolor sense jutjar-nos.
Pràctiques breus d’atenció plena que ajuden a observar pensaments i emocions sense quedar-hi atrapats, i a trobar moments de calma enmig de la tempesta.

Ens coneixem, m’expliques què t’ha portat fins aquí i et responc dubtes sobre com treballo. Sense compromís.
Posem paraules a què necessites i què t’agradaria que canviés. Acordem el format, la freqüència i el lloc.
Cada sessió s’adapta a com arribes: conversa, respiració, moviment, art o visualització. T’emportes petites pràctiques.
Revisem el camí fet, reconeixem els recursos que has descobert i preparem el tancament quan sentis que és el moment.

La meva manera d’acompanyar té una mirada humanista i es basa en l’empatia, la compassió i el respecte pel procés de cada persona.
No busco canviar-te, sinó oferir-te un espai per aturar-te, escoltar-te i mirar-te amb més claredat i acceptació. Confio en la teva capacitat per comprendre el que vius, discernir què necessites i trobar la teva manera de situar-te davant la vida.
El meu paper és acompanyar-te i oferir-te recursos, sense imposar respostes ni camins.
La meva aproximació a l’acompanyament terapèutic va començar arran de la mort sobtada de la meva parella i de la recerca d’un acompanyament que m’ajudés no només a comprendre la pèrdua, sinó també a donar espai al dolor i a les emocions. Aquella experiència em va mostrar que acompanyar el dol requereix també cos i expressió, no només paraules.
Fa 21 anys que em dedico al ioga i a la meditació, aprofundint en la interconnexió entre cos, ment i emocions. Actualment em dedico a l’ensenyament i la formació de ioga, les classes de ioga oncològic i l’acompanyament terapèutic individual i en grup.

Sovint no sabem què dir i, per por d’equivocar-nos, ens allunyem. No cal tenir les paraules perfectes: la presència és el que més ajuda.

La psicòloga Kristin Neff descriu l’autocompassió amb tres components. En moments de dolor, ens ajuden a sostenir-nos en lloc de jutjar-nos.
Parlar-te amb calidesa en lloc de criticar-te per com et sents o per com ho estàs portant.
Recordar que el patiment forma part de la vida de tothom. No ets l’única persona que se sent així.
Reconèixer el que sents sense exagerar-ho ni amagar-ho: “ara em fa molt mal, i ho puc mirar”.

Una pràctica senzilla que pots fer ara mateix, quan els pensaments donen voltes.
Agafa una llibreta i escriu deu minuts, sense corregir ni rellegir. Tria una d’aquestes preguntes:

Un espai segur on parlar de la mort, la vida i l’amor des de l’experiència en primera persona. Amb Paula i Mireia Castellsagué.
Compartint les nostres vivències i sabers teixim vincles que ens ajuden a transitar el dolor amb més força. Hi ha sessions d’espai de paraula i d’altres amb dinàmiques corporals, artístiques i de visualització.

Tres meditacions guiades en directe cada setmana (dues de 10 minuts i una de 20), enregistrades per si no pots connectar-te. Grup de WhatsApp per compartir dubtes i experiències. Oberta a tothom.
10 € / mes, sense permanència
Apunta-t’hi“Aquest grup de dol ha sigut un refugi de calma, tot i les mil emocions que m’ha generat. Sempre havia treballat el dol des d’un lloc mental i aquí ho he pogut treballar també des d’un lloc més sensorial, i m’ha ajudat molt.”
“El grup de dol ha estat un autoregal, ha arribat en el moment oportú. Hem fet un camí compartit, venint de diferents moments de la vida, i sense adonar-nos, ens hem ajudat mútuament.”

Sense compromís, per conèixer-nos i veure si ens entenem.
Sessions a Granollers o en línia. En català, castellà o anglès.
Sessions individuals de 60 minuts. Sessions en grup de 90–120 minuts.
És una trobada per conèixer-nos i parlar del que t’ha portat fins aquí. També em pots preguntar com treballo. Després pots decidir amb calma si vols continuar.
Podem començar pel que et sigui més fàcil explicar, encara que només sigui com et sents avui. Anirem trobant les paraules al teu ritme.
Podem fer una pausa quan ho necessitis. Tu decideixes què vols compartir i quan et ve de gust parlar-ne.
Podem aprendre a respirar de manera més completa, fer estiraments suaus per alleujar el cos o moviments més dinàmics per descarregar tensió, segons el que necessitis aquell dia.
No cal tenir experiència. Podem donar forma i color al que sents, escriure el que et passa pel cap o partir d’una fotografia per explorar com estàs.
L’acompanyament terapèutic no substitueix la psicoteràpia clínica ni fa diagnòstics. És un espai de suport emocional i creixement personal. Si veig que necessites un altre tipus d’atenció, t’ho diré amb claredat i t’ajudaré a trobar el professional adequat. També pot ser complementari a un tractament que ja facis.
Depèn de cada persona i del que estiguis vivint. Hi ha qui ve unes poques sessions per ordenar un moment concret i qui prefereix un acompanyament més llarg. Ho anem revisant junts.
Ho acordem segons el que necessitis. Al principi sol ajudar una certa continuïtat, i més endavant es poden espaiar les sessions.
Sí. Tot el que comparteixes a les sessions és confidencial i es tracta amb respecte i cura.
Sí. El dol no té data de caducitat. A vegades una pèrdua antiga es remou per un canvi actual o un aniversari, i és un bon moment per donar-li espai.
Sí. Les sessions es poden fer a Granollers o en línia, en català, castellà o anglès.
Si estàs vivint una situació d’emergència o tens pensaments de fer-te mal, truca al 112 o al 024 (línia d’atenció a la conducta suïcida, gratuïta i les 24 hores).
Si et ve de gust fer un primer pas, em pots escriure amb unes poques paraules. Podem començar per aquí.
Un espacio para detenerte, escucharte y dar lugar a lo que sientes. Con la palabra, el cuerpo, la respiración y la creatividad.
Pide cita Cómo trabajo

Te acompaño en esos momentos de la vida en los que, por circunstancias propias o externas, nos sentimos perdidos, desbordados o bloqueados.
Poner palabras a lo que nos pasa nos ayuda a entender mejor lo que estamos viviendo. Pero no todo pasa por comprender. También necesitamos dar espacio a las emociones y encontrar otras maneras de expresar y atender lo que sentimos.
Por eso, además de hablar, incorporamos el cuerpo, la respiración, el movimiento y la expresión artística.
Es un espacio de encuentro, seguro y sin juicio, para detenerte y mirar con calma lo que estás viviendo. No se trata de darte respuestas ni de decirte qué tienes que hacer, sino de caminar a tu lado mientras encuentras las tuyas.
Desde una mirada humanista, el proceso no pasa solo por la cabeza: el cuerpo, la respiración y la creatividad también nos hablan. Por eso cada sesión combina la conversación con propuestas sencillas que te ayudan a sentir, soltar y volver a ti.
Ha muerto una persona a la que quieres y, mientras el mundo sigue, sientes que tu vida se ha detenido. Quizá el dolor te desborda, quizá sientes un vacío, o quizá no sientes nada y eso también te desconcierta.
Encontrarás un espacio seguro para hablar de la muerte, de la vida y del amor, y también para expresar el dolor con el cuerpo, la respiración y la creatividad cuando las palabras no llegan.
Estás viviendo una experiencia traumática o todavía notas los efectos de algo que viviste hace tiempo: una enfermedad, un accidente o un cambio repentino en tus circunstancias.
A tu ritmo, podemos ir distinguiendo las respuestas que esa experiencia ha dejado en ti de quién eres. Esto puede ayudarte a sentir más seguridad en tu cuerpo y a volver a estar contigo con confianza y afecto.
Una separación, un cambio de trabajo, una mudanza, una maternidad o una etapa que se cierra te ha dejado sin suelo. Cuesta saber qué sientes y qué necesitas.
Encontrarás un lugar para detenerte, poner palabras a lo que se está moviendo y entender qué ha dejado de tener sentido y qué necesidades van apareciendo.
Te juzgas con dureza, te exiges más de lo que puedes dar o te parece que nunca llegas. Te cuesta permitirte ser como eres.
Encontrarás herramientas para revisar tu diálogo interno y construir una relación contigo más amable y de confianza.
Te cuesta decir lo que necesitas, dices que sí cuando querrías decir que no, o repites los mismos patrones con la pareja, la familia o el trabajo.
Encontrarás recursos para reconocer tus necesidades, comunicarlas con más claridad y entender cómo te vinculas con los demás.

Nunca hay prisa ni obligación de hacer nada que no quieras.

Un poco de psicología del duelo, de las emociones y del cuerpo. Entender lo que nos pasa no quita el dolor, pero a menudo nos hace sentir menos solos y nos da permiso para vivirlo a nuestra manera.
El duelo es la respuesta natural a la pérdida de alguien o de algo que queremos. No es una enfermedad ni un problema que resolver: es un proceso que afecta al cuerpo, las emociones, los pensamientos, las relaciones y, a menudo, al sentido que damos a la vida.
Durante años se habló de fases ordenadas, pero hoy sabemos que el duelo no sigue un orden fijo. Hay días de calma y días en que el dolor vuelve con fuerza, y ambas cosas forman parte del proceso.
El modelo del proceso dual describe cómo oscilamos entre mirar la pérdida (el recuerdo, la tristeza, la añoranza) y mirar la vida que continúa (rutinas, proyectos, nuevos roles). Este movimiento es sano y necesario.
Hacer el duelo no significa olvidar. Muchas personas encuentran nuevas maneras de mantener el vínculo con quien ha muerto: rituales, recuerdos, conversaciones interiores. El vínculo se transforma, no desaparece.
Aceptar la realidad de la pérdida, permitirse sentir el dolor, adaptarse a un mundo en el que esa persona ya no está y encontrarle un lugar dentro de ti que te permita seguir viviendo.
No hace falta esperar a estar muy mal. Pedir apoyo es una manera de cuidarte.
Imagina una caja con una pelota dentro y, en un lado, un botón del dolor. Al principio la pelota es enorme: se mueve y toca el botón casi todo el rato. El dolor es constante.
Con el tiempo la pelota no desaparece, pero la vida que la rodea se hace más grande. Toca el botón con menos frecuencia. Cuando lo hace, puede doler tanto como el primer día, y es normal. No significa que vuelvas atrás.

Mito“El tiempo lo cura todo.”
RealidadEl tiempo ayuda, pero lo que acompaña de verdad es lo que hacemos con ese tiempo: dar espacio al dolor, expresarlo y sentirnos acompañados.
Mito“Tienes que ser fuerte.”
RealidadMostrar vulnerabilidad no es debilidad. Contener las emociones para aguantar suele alargar el dolor y aislarnos.
Mito“Al cabo de un año ya debería estar superado.”
RealidadNo hay calendario para el duelo. Aniversarios, fiestas o un perfume pueden remover mucho, incluso años después.
Mito“Si no lloras, no lo estás viviendo.”
RealidadCada persona vive el duelo a su manera: llorando, en silencio, haciendo cosas, hablando o creando. No hay una forma correcta.
Mito“Hay que pasar página.”
RealidadNo se trata de olvidar sino de integrar. La persona que quieres puede seguir formando parte de tu historia.
Algunas pérdidas no tienen el reconocimiento que merecen, y eso hace que se vivan en soledad. Ponerles nombre ya es una manera de cuidarlas.
Cuando un ser querido tiene una enfermedad grave, el duelo empieza antes de la muerte. Conviven la esperanza, el cansancio, la tristeza y, a veces, la culpa por desear que el sufrimiento termine.
Una expareja, una amistad, una mascota, una persona con quien la relación era difícil, una interrupción del embarazo. Cuando el entorno no valida la pérdida, el dolor se vive escondido.
La muerte de un hijo o hija durante el embarazo o poco después de nacer es un duelo profundo y a menudo silenciado. Necesita un espacio donde ese hijo tenga nombre y lugar.
Viven el duelo a ratos: pueden jugar y poco después llorar. Necesitan verdad adaptada a su edad, rutinas y adultos disponibles que les dejen preguntar.
Las experiencias difíciles no quedan solo en la memoria: también se guardan en el cuerpo. Las notamos como un nudo en el estómago, una presión en el pecho, una respiración corta o una sensación de alerta permanente.
Cuando una situación nos desborda, el sistema nervioso puede salir de lo que se llama la ventana de tolerancia: hacia la hiperactivación (ansiedad, inquietud, irritabilidad) o hacia la hipoactivación (desconexión, apatía, sensación de no sentir nada).
La respiración, el movimiento consciente y la atención a las sensaciones ayudan a volver a esa ventana, donde es posible sentir sin desbordarse. Por eso el trabajo corporal es una parte esencial del proceso.

Ninguna emoción es buena o mala. Cada una nos trae información sobre lo que nos pasa y lo que necesitamos. En el duelo suelen aparecer mezcladas y cambiantes.

Nos dice que hemos perdido algo importante.
NecesitaTiempo, recogimiento y consuelo.
Señala injusticia o un límite traspasado.
NecesitaSer escuchada y encontrar una salida segura.
Nos alerta ante la incertidumbre.
NecesitaSeguridad, información y compañía.
Aparece cuando pensamos que podríamos haber hecho algo distinto.
NecesitaMirarlo con amabilidad y, a veces, perdonarse.
Es la otra cara del amor.
NecesitaUn lugar donde expresar el vínculo: rituales, recuerdos, palabras.
Combino la conversación con propuestas que implican el cuerpo y la creatividad, porque entender racionalmente lo que nos pasa no siempre es suficiente para aliviarlo.

Exploramos qué hay en el fondo de lo que te preocupa y qué pensamientos influyen en cómo interpretas lo que vives, para ganar claridad y libertad para decidir.

Movimiento, respiración, visualización y expresión artística para dar salida al dolor y hacer visible lo que no podemos decir con palabras. No hace falta ninguna habilidad artística.

Te llevas a casa prácticas breves de movimiento, respiración y meditación que te acompañan entre sesiones.

Desde el vínculo contigo, es más fácil afrontar los cambios, saber qué necesitas y pedir apoyo a los demás.
Cada sesión es diferente y se adapta a cómo llegas ese día.
Mi manera de trabajar integra distintos enfoques que comparten una idea: la persona tiene dentro los recursos para crecer y sanar, y el papel de quien acompaña es crear las condiciones para que puedan aparecer.
Parte de la aceptación incondicional, la empatía y la autenticidad. No te miro desde un diagnóstico, sino como una persona completa, con tu historia y tu propio ritmo.
Pone la atención en el aquí y ahora: qué sientes, qué notas en el cuerpo, qué necesitas en este momento. Tomar conciencia es el primer paso para poder hacer algo distinto.
Veintiún años de yoga y meditación me han enseñado que cuerpo, mente y emoción son inseparables. Trabajamos con la respiración y el movimiento para regular el sistema nervioso.
El color, la forma, la escritura o la fotografía son un lenguaje simbólico que llega donde las palabras no llegan. No se trata de hacer nada bonito, sino de dar forma a lo que sientes.
Aprender a tratarnos con la misma amabilidad que ofreceríamos a alguien querido. Es una de las herramientas más poderosas para sostener el dolor sin juzgarnos.
Prácticas breves de atención plena que ayudan a observar pensamientos y emociones sin quedar atrapados, y a encontrar momentos de calma en medio de la tormenta.

Nos conocemos, me cuentas qué te ha traído hasta aquí y resuelvo tus dudas sobre cómo trabajo. Sin compromiso.
Ponemos palabras a lo que necesitas y a lo que te gustaría que cambiara. Acordamos el formato, la frecuencia y el lugar.
Cada sesión se adapta a cómo llegas: conversación, respiración, movimiento, arte o visualización. Te llevas pequeñas prácticas.
Revisamos el camino hecho, reconocemos los recursos que has descubierto y preparamos el cierre cuando sientas que es el momento.

Mi manera de acompañar tiene una mirada humanista y se basa en la empatía, la compasión y el respeto por el proceso de cada persona.
No busco cambiarte, sino ofrecerte un espacio para detenerte, escucharte y mirarte con más claridad y aceptación. Confío en tu capacidad para comprender lo que vives, discernir qué necesitas y encontrar tu manera de situarte ante la vida.
Mi papel es acompañarte y ofrecerte recursos, sin imponer respuestas ni caminos.
Mi acercamiento al acompañamiento terapéutico empezó a raíz de la muerte repentina de mi pareja y de la búsqueda de un acompañamiento que me ayudara no solo a comprender la pérdida, sino también a dar espacio al dolor y a las emociones. Aquella experiencia me mostró que acompañar el duelo requiere también cuerpo y expresión, no solo palabras.
Hace 21 años que me dedico al yoga y a la meditación, profundizando en la interconexión entre cuerpo, mente y emociones. Actualmente me dedico a la enseñanza y formación de yoga, las clases de yoga oncológico y el acompañamiento terapéutico individual y en grupo.

A menudo no sabemos qué decir y, por miedo a equivocarnos, nos alejamos. No hacen falta las palabras perfectas: la presencia es lo que más ayuda.

La psicóloga Kristin Neff describe la autocompasión con tres componentes. En momentos de dolor, nos ayudan a sostenernos en lugar de juzgarnos.
Hablarte con calidez en lugar de criticarte por cómo te sientes o por cómo lo estás llevando.
Recordar que el sufrimiento forma parte de la vida de todos. No eres la única persona que se siente así.
Reconocer lo que sientes sin exagerarlo ni esconderlo: “ahora me duele mucho, y puedo mirarlo”.

Una práctica sencilla que puedes hacer ahora mismo, cuando los pensamientos dan vueltas.
Coge una libreta y escribe diez minutos, sin corregir ni releer. Elige una de estas preguntas:

Un espacio seguro donde hablar de la muerte, la vida y el amor desde la experiencia en primera persona. Con Paula y Mireia Castellsagué.
Compartiendo nuestras vivencias y saberes tejemos vínculos que nos ayudan a transitar el dolor con más fuerza. Hay sesiones de espacio de palabra y otras con dinámicas corporales, artísticas y de visualización.

Tres meditaciones guiadas en directo cada semana (dos de 10 minutos y una de 20), grabadas por si no puedes conectarte. Grupo de WhatsApp para compartir dudas y experiencias. Abierta a todo el mundo.
10 € / mes, sin permanencia
Apúntate“Este grupo de duelo ha sido un refugio de calma, a pesar de las mil emociones que me ha generado. Siempre había trabajado el duelo desde un lugar mental y aquí he podido trabajarlo también desde un lugar más sensorial, y me ha ayudado mucho.”
“El grupo de duelo ha sido un autorregalo, ha llegado en el momento oportuno. Hemos hecho un camino compartido, viniendo de distintos momentos de la vida, y sin darnos cuenta nos hemos ayudado mutuamente.”

Sin compromiso, para conocernos y ver si conectamos.
Sesiones en Granollers u online. En catalán, castellano o inglés.
Sesiones individuales de 60 minutos. Sesiones en grupo de 90–120 minutos.
Es un encuentro para conocernos y hablar de lo que te ha traído hasta aquí. También puedes preguntarme cómo trabajo. Después puedes decidir con calma si quieres continuar.
Podemos empezar por lo que te resulte más fácil contar, aunque solo sea cómo te sientes hoy. Iremos encontrando las palabras a tu ritmo.
Podemos hacer una pausa cuando lo necesites. Tú decides qué quieres compartir y cuándo te apetece hablarlo.
Podemos aprender a respirar de forma más completa, hacer estiramientos suaves para aliviar el cuerpo o movimientos más dinámicos para descargar tensión, según lo que necesites ese día.
No hace falta experiencia. Podemos dar forma y color a lo que sientes, escribir lo que te pasa por la cabeza o partir de una fotografía para explorar cómo estás.
El acompañamiento terapéutico no sustituye a la psicoterapia clínica ni hace diagnósticos. Es un espacio de apoyo emocional y crecimiento personal. Si veo que necesitas otro tipo de atención, te lo diré con claridad y te ayudaré a encontrar el profesional adecuado. También puede ser complementario a un tratamiento que ya hagas.
Depende de cada persona y de lo que estés viviendo. Hay quien viene unas pocas sesiones para ordenar un momento concreto y quien prefiere un acompañamiento más largo. Lo vamos revisando juntos.
Lo acordamos según lo que necesites. Al principio suele ayudar cierta continuidad, y más adelante se pueden espaciar las sesiones.
Sí. Todo lo que compartes en las sesiones es confidencial y se trata con respeto y cuidado.
Sí. El duelo no tiene fecha de caducidad. A veces una pérdida antigua se remueve por un cambio actual o un aniversario, y es un buen momento para darle espacio.
Sí. Las sesiones pueden ser en Granollers u online, en catalán, castellano o inglés.
Si estás viviendo una situación de emergencia o tienes pensamientos de hacerte daño, llama al 112 o al 024 (línea de atención a la conducta suicida, gratuita y 24 horas).
Si te apetece dar un primer paso, puedes escribirme con unas pocas palabras. Podemos empezar por aquí.
A space to pause, listen to yourself and make room for what you feel. Through words, the body, the breath and creativity.
Book a session How I work

I accompany you through those moments in life when, because of our own or outside circumstances, we feel lost, overwhelmed or stuck.
Putting words to what is happening helps us understand what we are living through. But not everything is about understanding. We also need to make room for our emotions and find other ways to express and care for what we feel.
That is why, as well as talking, we bring in the body, the breath, movement and artistic expression.
It is a safe, non-judgemental space to pause and look calmly at what you are going through. It is not about giving you answers or telling you what to do, but about walking beside you while you find your own.
From a humanistic perspective, the process does not happen only in the head: the body, the breath and creativity also speak to us. So each session combines conversation with simple practices that help you feel, let go and come back to yourself.
Someone you love has died and, while the world carries on, you feel your life has stopped. The pain may overwhelm you, you may feel empty, or you may feel nothing at all, and that can be confusing too.
Here you will find a safe space to talk about death, life and love, and to express pain through the body, the breath and creativity when words fall short.
You are going through a traumatic experience, or still feel the effects of something that happened long ago: an illness, an accident or a sudden change in your circumstances.
At your own pace, we can begin to separate the responses that experience left in you from who you are. This can help you feel safer in your body and come back to yourself with trust and warmth.
A separation, a job change, a move, becoming a mother or a stage of life coming to an end has left you without solid ground. It is hard to know what you feel and what you need.
Here you will find a place to pause, put words to what is shifting and understand what no longer makes sense and which new needs are emerging.
You judge yourself harshly, demand more than you can give, or feel you are never enough. It is hard to allow yourself to be who you are.
You will find tools to look at your inner dialogue and build a kinder, more trusting relationship with yourself.
It is hard to say what you need, you say yes when you want to say no, or you repeat the same patterns with your partner, family or at work.
You will find resources to recognise your needs, communicate them more clearly and understand how you relate to others.

There is never any rush, nor any obligation to do anything you don’t want to.

A little psychology of grief, emotions and the body. Understanding what is happening does not take the pain away, but it often makes us feel less alone and gives us permission to live it in our own way.
Grief is the natural response to losing someone or something we love. It is not an illness or a problem to fix: it is a process that touches the body, emotions, thoughts, relationships and often the meaning we give to life.
For years people spoke of orderly stages, but today we know grief does not follow a fixed order. There are calm days and days when the pain returns strongly, and both are part of the process.
The dual process model describes how we oscillate between facing the loss (memories, sadness, longing) and facing life as it goes on (routines, projects, new roles). This movement is healthy and necessary.
Grieving does not mean forgetting. Many people find new ways to stay connected with the person who died: rituals, memories, inner conversations. The bond changes, it does not disappear.
Accepting the reality of the loss, allowing yourself to feel the pain, adjusting to a world without that person, and finding a place for them inside you that lets you keep living.
You don’t have to wait until things are really bad. Asking for support is a way of caring for yourself.
Imagine a box with a ball inside and, on one side, a pain button. At first the ball is huge: it moves around and presses the button almost all the time. The pain is constant.
Over time the ball does not disappear, but the life around it grows bigger. It presses the button less often. When it does, it can hurt as much as on the first day, and that is normal. It doesn’t mean you are going backwards.

Myth“Time heals everything.”
RealityTime helps, but what really supports us is what we do with that time: making room for the pain, expressing it and feeling accompanied.
Myth“You have to be strong.”
RealityShowing vulnerability is not weakness. Holding emotions back to cope usually prolongs the pain and isolates us.
Myth“After a year you should be over it.”
RealityGrief has no timetable. Anniversaries, holidays or a scent can stir a lot up, even years later.
Myth“If you don’t cry, you’re not grieving.”
RealityEveryone grieves in their own way: crying, in silence, keeping busy, talking or creating. There is no right way.
Myth“You need to move on.”
RealityIt is not about forgetting but about integrating. The person you love can remain part of your story.
Some losses don’t get the recognition they deserve, so they are lived in solitude. Naming them is already a way of caring for them.
When a loved one is seriously ill, grief begins before the death. Hope, exhaustion, sadness and sometimes guilt for wishing the suffering would end all live side by side.
An ex-partner, a friendship, a pet, someone you had a difficult relationship with, a pregnancy termination. When others don’t validate the loss, the pain is lived in hiding.
The death of a baby during pregnancy or shortly after birth is a deep grief that is often silenced. It needs a space where that child has a name and a place.
They grieve in waves: they may play and shortly after cry. They need age-appropriate truth, routines and available adults who let them ask questions.
Difficult experiences are not stored only in memory: they are also held in the body. We feel them as a knot in the stomach, pressure in the chest, shallow breathing or a constant sense of alert.
When something overwhelms us, the nervous system can leave what is called the window of tolerance: towards hyperarousal (anxiety, restlessness, irritability) or hypoarousal (disconnection, apathy, feeling nothing).
Breathing, mindful movement and attention to sensations help us come back to that window, where we can feel without being overwhelmed. That is why body work is an essential part of the process.

No emotion is good or bad. Each one brings information about what is happening and what we need. In grief they tend to appear mixed and changing.

Tells us we have lost something important.
NeedsTime, stillness and comfort.
Signals injustice or a crossed boundary.
NeedsTo be heard and find a safe outlet.
Alerts us in the face of uncertainty.
NeedsSafety, information and company.
Appears when we think we could have done something differently.
NeedsTo look at it kindly and, sometimes, forgive ourselves.
It is the other face of love.
NeedsA place to express the bond: rituals, memories, words.
I combine conversation with practices that involve the body and creativity, because understanding what is happening rationally is not always enough to ease it.

We explore what lies beneath what worries you and which thoughts shape how you interpret your experience, to gain clarity and freedom to choose.

Movement, breath, visualisation and artistic expression to release pain and make visible what words cannot say. No artistic skill needed.

You take home short movement, breathing and meditation practices to support you between sessions.

From a good relationship with yourself, it is easier to face change, know what you need and ask others for support.
Each session is different and adapts to how you arrive that day.
My way of working brings together approaches that share one idea: each person holds the resources to grow and heal, and the role of the companion is to create the conditions for them to emerge.
Based on unconditional acceptance, empathy and authenticity. I don’t see you through a diagnosis, but as a whole person, with your own story and your own pace.
Focuses on the here and now: what you feel, what you notice in your body, what you need right now. Becoming aware is the first step towards doing something differently.
Twenty-one years of yoga and meditation have taught me that body, mind and emotion are inseparable. We work with breath and movement to regulate the nervous system.
Colour, shape, writing or photography are a symbolic language that reaches where words cannot. It’s not about making something beautiful, but about giving form to what you feel.
Learning to treat ourselves with the same kindness we would offer someone we love. One of the most powerful tools for holding pain without judging ourselves.
Short mindfulness practices that help us observe thoughts and emotions without getting caught in them, and find moments of calm in the middle of the storm.

We get to know each other, you tell me what brought you here and I answer your questions about how I work. No commitment.
We put words to what you need and what you would like to change. We agree on format, frequency and place.
Each session adapts to how you arrive: conversation, breath, movement, art or visualisation. You take home small practices.
We look back on the path, recognise the resources you have found and prepare the closing when it feels right.

My way of accompanying is humanistic, grounded in empathy, compassion and respect for each person’s process.
I am not trying to change you, but to offer you a space to pause, listen to yourself and see yourself with more clarity and acceptance. I trust your ability to understand what you are living, discern what you need and find your own way of standing in life.
My role is to accompany you and offer resources, without imposing answers or paths.
My path into therapeutic support began after the sudden death of my partner, and my search for support that would help me not only understand the loss but also make room for the pain and emotions. That experience showed me that accompanying grief also needs the body and expression, not just words.
I have devoted 21 years to yoga and meditation, exploring the connection between body, mind and emotions. Today I teach yoga and train yoga teachers, lead oncology yoga classes and offer individual and group therapeutic support.

We often don’t know what to say and, afraid of getting it wrong, we pull away. You don’t need perfect words: presence is what helps most.

Psychologist Kristin Neff describes self-compassion as having three components. In painful moments, they help us hold ourselves instead of judging ourselves.
Speaking to yourself with warmth instead of criticising yourself for how you feel or how you are coping.
Remembering that suffering is part of everyone’s life. You are not the only one who feels this way.
Acknowledging what you feel without exaggerating or hiding it: “this hurts a lot right now, and I can look at it”.

A simple practice you can do right now, when your thoughts keep spinning.
Take a notebook and write for ten minutes, without correcting or rereading. Choose one of these questions:

A safe space to talk about death, life and love from first-hand experience. With Paula and Mireia Castellsagué.
By sharing our experiences and knowledge we weave bonds that help us move through pain with more strength. Some sessions are for sharing in words, others use body, art and visualisation.

Three live guided meditations each week (two of 10 minutes and one of 20), recorded in case you can’t join. WhatsApp group to share questions and experiences. Open to everyone. Sessions in Catalan.
€10 / month, no commitment
Sign up“This grief group has been a haven of calm, despite the thousand emotions it stirred in me. I had always worked on grief from a mental place, and here I could also work on it from a more sensory place, and it helped me a lot.”
“The grief group was a gift to myself; it came at the right moment. We walked a shared path, coming from different moments in life, and without realising it we helped each other.”

Free of commitment, to get to know each other and see if we connect.
Sessions in Granollers or online. In Catalan, Spanish or English.
Individual sessions of 60 minutes. Group sessions of 90–120 minutes.
It is a meeting to get to know each other and talk about what brought you here. You can also ask me how I work. Afterwards you can decide calmly whether to continue.
We can start with whatever is easiest to share, even if it’s just how you feel today. We will find the words at your pace.
We can pause whenever you need. You decide what you want to share and when you feel like talking about it.
We can learn to breathe more fully, do gentle stretches to ease the body, or more dynamic movement to release tension, depending on what you need that day.
No experience needed. We can give shape and colour to what you feel, write what is on your mind, or start from a photograph to explore how you are.
Therapeutic support does not replace clinical psychotherapy and does not involve diagnosis. It is a space for emotional support and personal growth. If I feel you need a different kind of care, I will tell you clearly and help you find the right professional. It can also complement treatment you are already receiving.
It depends on each person and what you are going through. Some people come for a few sessions to make sense of a specific moment; others prefer longer support. We review it together.
We agree on it according to what you need. Some continuity tends to help at the beginning, and later sessions can be spaced out.
Yes. Everything you share in sessions is confidential and treated with respect and care.
Yes. Grief has no expiry date. Sometimes an old loss is stirred up by a current change or an anniversary, and that is a good moment to make room for it.
Yes. Sessions can be in Granollers or online, in Catalan, Spanish or English.
If you are in an emergency or having thoughts of harming yourself, call 112 or 024 (Spain’s free 24-hour suicide prevention line).
If you feel like taking a first step, you can write to me in just a few words. We can start there.